Micropobles reclama reforçar el diàleg entre món rural i Govern

Micropobles reclama reforçar el diàleg entre món rural i Govern

La Fira de Micropobles de Catalunya, celebrada a Espinavessa, ha posat el focus en el desplegament de les polítiques públiques al món rural, amb especial atenció al PLATER, l’habitatge i l’escola rural. Una vintena de municipis i entitats de les quatre demarcacions catalanes han format part de la cinquena edició de la Fira on la cultura popular ha tingut un paper destacat.

La cinquena edició de la Fira de Micropobles ha reunit aquest dissabte a Espinavessa (Cabanelles, Alt Empordà) a una vintena de micropobles i entitats de les quatre demarcacions catalanes. En el marc de la Fira l’Associació de Micropobles de Catalunya ha posat l’accent en la necessitat de reforçar el diàleg entre el Govern i el món local; així com una major capacitat d’adaptació de les polítiques públiques a la realitat del món rural. En aquest sentit, un dels exemples més recents, es troba en el procés de desplegament del PLATER (Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica), que ha posat de manifest la necessitat de millorar els mecanismes d’interlocució amb els municipis rurals quan les decisions tenen un impacte directe sobre el territori. Joan Solà Bosch, president de l’Associació de Micropobles de Catalunya i alcalde de Riner, ha destacat que “el PLATER ha assenyalat de manera crua que cal millorar el diàleg amb el món municipal rural” i ha defensat que “el món rural no pot ser només l’espai on s’implanten determinades polítiques. Ha de poder participar en la definició de com i on s’apliquen”.

Durant l’acte d’inauguració de la Fira de Micropobles, Xavier Amor, secretari de Governs Locals i relacions amb l’Aran, ha destacat el paper dels micropobles per contribuir a l’equilibri territorial del país i s’ha compromès a “potenciar l’escolta activa del territori per part del Govern”.

Habitatge i escola, prioritats per al món rural

Micropobles situa entre les seves prioritats l’actuació sobre l’escola rural i les mesures sobre l’habitatge. Així, l’Associació espera que aquest 2026 es concretin el Pla específic d’habitatge rural i el Pla de pobles, i reclama poder participar en la seva definició per incorporar-hi la perspectiva dels municipis que hauran d’aplicar aquestes polítiques sobre el territori. En matèria d’habitatge es valora positivament la implantació de mesures fiscals en matèria d’IRPF per afavorir l’arribada de nova població; tot i que cal celeritat en els treballs per concretar elements del decret llei en matèria d’urbanisme rural. A més, és clau que aquest 2026 es publiqui el Pla Específic d’habitatge rural i el Pla de poble anunciats per donar resposta a la crisi d’habitatge de país també des del món rural.

En paral·lel, i amb la voluntat de posar el focus en el debat sobre l’escola rural, s’impulsa la primera Convenció sobre escola rural i micropobles el pròxim 17 d’octubre a Sant Marti Sesgueioles. La jornada reunirà a docents, equips directius i administracions per identificar els reptes compartits i les eines que cal posar en marxa.

Desplegament de l’Estatut dels Municipis Rurals

Un any després de l’entrada en vigor de l’Estatut dels Municipis Rurals, Micropobles recorda que l’objectiu de la llei és transformar la manera com les administracions planifiquen i apliquen les polítiques públiques al món rural. En aquest sentit, l’Associació considera especialment important consolidar el mecanisme rural de garantia, perquè els diferents departaments incorporin de manera sistemàtica l’impacte de les seves decisions sobre els municipis rurals. També reclama que l’informe d’impacte rural sigui una eina útil i rigorosa i que les polítiques de simplificació administrativa tinguin en compte que molts micropobles disposen de capacitats tècniques i de personal molt limitades.

Espinavessa, punt de trobada dels micropobles catalans

La 5a Fira de Micropobles ha reunit a Espinavessa una vintena de municipis i entitats de les quatre demarcacions catalanes, que han compartit amb els visitants projectes, iniciatives, productes locals i patrimoni. La jornada ha inclòs la presentació de les Llegendes d’Espinavessa de la il·lustradora Júlia Quintana, una sessió sobre gestió forestal amb l’enginyer forestal Marc Garfella i la presentació de la Guia d’accions locals per a la Defensa i Recuperació del Patrimoni, a càrrec de Marcel Colell i Dino Di Bella.

El duet format per Paula Grande i Vic Moliner, uns dels guanyadors de la Convocatòria Talent Musical dels Micropobles 2026 del Festival Itinera, ha posat la música a la jornada, en la qual la cultura popular ha estat també protagonista amb una cercavila amb la Geganta Curcullera de Palau de Santa Eulàlia, el Gegant Plafalgars de Vallfogona de Ripollès, la Quitèria, la capgròs de Sant Miquel de Campmajor, en Perot, el Picapedrer i en Gaspar el Barber, capgrossos de Castellfollit de la Roca. Durant tot el matí, els i les visitants han pogut conèixer també l’Escola de Música d’Espinavessa, l’Església de Sant Llorenç i els tallers dels artistes Israel Ariño, Clara Gasull i Spiritvessel.

La Fira ha comptat amb la participació dels municipis de Cabanelles, Castellfollit de la Roca, l’Estany, la Granadella, Lladó, Ordis, Planoles, Riner, Sant Climent Sescebes, Sant Miquel de Campmajor, Susqueda, Talamanca, Vallfogona de Ripollès, Vilabertran i Viladasens. També hi han participat el Festival Itinera, Cinema Transhumant, el FASST i el Parc Agrari de l’Alt Empordà.

Amb aquesta cinquena edició, la Fira consolida el seu paper com a espai de trobada, intercanvi i aparador dels micropobles catalans, posant en valor la diversitat de projectes i iniciatives que es desenvolupen arreu del territori. La Fira de Micropobles de Catalunya, impulsada per l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Cabanelles, amb el suport del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, arriba enguany a la cinquena edició després de passar per Torre-serona, Bot, Planoles i l’Estany.