Es constitueix l'Agenda Urbana de Catalunya amb la participació de Micropobles

dilluns 5 novembre 2018

L'agenda vol ser un acord estratègic de país i aplicarà els criteris del programa ONU-Hàbitat per garantir el creixement sostenible de pobles i ciutats. Des de l'Associació, hi participem per a promoure que elements de la ruralitat com el respecte al territori, la transició energètica i el repoblament hi siguin presents.

Des d’un punt de vista històric la ruralitat sempre ha estat estretament vinculada al sector primari (agrícola, silvícola i ramader), ajudant aquest fet a definir la ruralitat com una identitat clarament camperola.
La revolució verda i la tardana industrialització a Espanya, va fer que als anys 60 del segle XX, hi hagués una emigració de les zones rurals cap a les ciutats, provocades per un canvi de demanda de mà d’obra, del sector primari, al secundari (indústria) fent que aquest segon fos el predominant el l’economia de l’Estat.
Aquest canvi de cicle econòmic, amb la instauració del capitalisme, va redefinir els conceptes de ruralitat i urbanitat, fent que la frontera que diferenciava l’un de l’altre fos difosa.
Amb l’entrada del segle XXI i la mundialització de l’economia (nova forma de capitalisme sense fronteres), ha fet que països del centre del capitalisme, com Catalunya, vegin com la seua economia creix exponencialment en el sector serveis (66% del PIB català el 2017 segons IDESCAT), a l’hora que l’agricultura (0,9 % ) i la indústria (19,6%) vagin perdent pes, i quedin en un segon pla.
Aquest canvi de paradigma en l’economia també genera canvi en els conceptes de rural i urbà. Si tenim en compte que el “modus vivendi” d’una persona que viu en un poble pot ser pràcticament igual que el d’una que ho fa en una ciutat, la diferència entre aquestes esdevé pràcticament simbòlica.
Però els territoris encara mantenen un marcat caràcter propi que els fa clarament diferents.
El 1.1% de la població de Catalunya viu en pobles que gestionen el 32% del territori. Això vol dir que una tercera part del territori de Catalunya és custodiat per unes 80.000 persones. En un futur, pot ser que aquesta proporció fins i tot augmenti.
Per tant, si es vol un futur sostenible, amb una economia verda i circular present en les nostres societats, caldrà abordar una sèrie de qüestions:
-Els aliments cal que siguin produïts a prop dels llocs on han de ser consumits, donant prioritat a un tipus d’agricultura i ramaderia respectuosa amb el cicle de vida, i amb una producció baixa en carboni. L’agricultura i la ramaderia han d’oferir més i millors llocs de treball. La producció artesana ha de ser el pilar de l’agroindústria del país.
-L’energia de les nostres ciutats i pobles, haurà de ser verda, es a dir de fonts renovables que no hagin de malmetre la natura, ni hipotecar espais productius, sinó que s’instal·lin en llocs que ja formen part del teixit antròpic d’un país. A l’hora s’ha de fomentar l’estalvi energètic per damunt de qualsevol altra mesura de transició. L’energia més ecològica és la que no es produeix.
-El cicle de l’aigua ha de respectar els rius, lleres i capes freàtiques per a que l’ecosistema no es vegi pertorbat per les necessitats de les aglomeracions de gent. L’aigua és vida, però també és una forma econòmica de subsistència per a molta gent. Les noves formes de producció agroalimentària, i el consum responsables d’aliments seran els fonaments bàsics per l’estalvi d’aigua.
-La mundialització ha deslocalitzat llocs de treball i ha generat dependència del comerç exterior. Reivindiquem l’artesania com a forma local de producció, i una revisió de l’economia de subsistència per “desmercantilitzar” al màxim possible l’Estat del Benestar.
-La gestió dels boscos ha de ser planificada i promoguda per agents fixats en el territori silvícola. Les pastures són una eina clau en la gestió responsable del sotabosc, per això demanem el seu reconeixement com a gestores clau del bosc a Catalunya. Cal evitar la realitat de que la gestió majoritària dels boscos la facin els focs.
-La cultura popular ha sigut, és i serà el pilar fonamental de la Cultura d’un indret. Aquest tipus de cultura no va lligada a la industria de l’entreteniment, sinó que té lligam amb la gestió social. En les darreres dècades l’oci i la cultura han anat força lligats a un model de negoci, que ha “marginat” l’activitat de la cultura popular. Des dels micropobles reivindiquem la cultura popular com a l’expressió cultural lligada a la bona salut de les societats, tant urbanes com rurals.

Per a poder complir els objectius proposats cal que hi hagi gent als pobles, perquè la necessitat de desenvolupar-hi projectes de vida, és la major garantia de la gestió sostenible del territori.
Per tot això des de l’Associació de Micropobles de Catalunya demanem a l’Agenda Urbana de Catalunya, que en la gestió responsable i sostenible de les àrees urbanes del país tingui en compte els següents punts clau:
-Repoblament dels pobles. Fer que els 32% del territori augmenti, com a mínim fins a nivells previs de la revolució verda dels anys 60.
-Transició energètica des del territori. Engegar un procés participatiu per tal d’elaborar una estratègia de gestió energètica, on es debati el canvi de model energètic, i es ponderi la importància dels agents locals (societat, entitats públiques, sindicats agrícoles...) dins la transició energètica de Catalunya.
-Nou model alimentari. Garantir la supervivència dels oficis de pagès i ramader, aconseguint la subsistència d’aquest sector tot apostant per un model que generi ingressos per la qualitat i no per la quantitat.
-Gestió forestal. Engegar una planificació forestal de Catalunya que inciti a l’aprofitament forestal per part de la gent que viu als territoris boscosos de Catalunya. Fer que els boscos siguin fonts de recursos, superant, així, la idea actual generalitzada, que són una part més del “pessebre” de Catalunya.
-Planificar un desenvolupament cultural que doni eines a les societats per tal que es puguin desenvolupar activitats culturals més enllà de la indústria de l’oci del país. Cal articular circuïts culturals essencialment rurals que garanteixin l’accés a la cultura sense necessitat expressa de desplaçament.

Des de l’associació de Micropobles de Catalunya, estem plenament convençudes que un territori poblat, amb una bona salut a nivell social és garantia d’un futur pròsper per als entorns urbans de Catalunya.