Llàgrimes de dol

dimarts 31 juliol 2012

El dol és aquell estat anímic que patim quan hi ha una separació forçosa d’un ésser o cosa estimats. Per això molts hem plorat, aquests dies, a l’Empordà.

Hem plorat per la pèrdua dels nostres boscos, dels animals que hi vivien, de persones, de cases i maneres de guanyar-se la vida lligades a la terra... Massa sovint oblidem que tots vivim de la terra, encara que uns en visquem indirectament i d’altres en visquin de manera directa tot servant-nos un paisatge que molts estimem i valorem sempre, i que d’altres s’adonen que hi era just en el moment de la pèrdua. De tant veure una cosa no s’és conscient de la seva presència... fins que deixa de ser-hi!
Se n’ha dit molt, aquests dies sobre els incendis, i s’ha recordat les vegades que el foc, reiteradament, ha fet ras de tot en estius especialment secs, en moments de gran densitat humana, cremant en una direcció o una altra, segons el caprici del vent.
I és que el nostre país és petit i bonic, però molt fràgil. Exposat al foc que devora les seves muntanyes els estius, i desemparat davant l’aigua que nega la seva plana els hiverns. Periòdicament, reiteradament, des de fa anys i anys....
No obstant es segueix la pràctica de qui dies passa anys empeny, i no es dissenyen polítiques a llarg termini. Tot és fa a corre-cuita, amb resultats immediats i –el que és mes greu- d’esquenes al territori, a les seves característiques, i a la gent que hi viu.
I cada lloc te la seva idiosincràsia i personalitat, i no es pot apagar un foc a l’Empordà de la mateixa manera que se n’apaga un en una altra zona, i viceversa. Per això és important comptar amb els voluntaris. Per això seria imprescindible que la ciutadania es fes seves les problemàtiques del lloc en que habita i estès entrenada per casos d’emergència. Una cosa és “el comandament i la coordinació”, i l’altra la capacitat d’autoprotecció i actuació necessaris en moments crítics. Els ciutadans d’un municipi petit són els que més bé en coneixen el seu territori, el seu entorn, els seus camins...
Per això, en moments on es posa en dubte l’existència dels municipis petits i l’eficàcia dels seus ajuntaments, l’actuació exemplar i indispensable dels alcaldes afectats pel foc posa en evidència dues cosa. Una de negativa, que des dels comandaments centralitzats no es compta gaire amb ells ni amb elles. I una de positiva, que malgrat aquest oblit, elles i ells saben estar al peu del canó. Gràcies pel vostre exemple, pel vostre esforç, per les vostres llàgrimes!