El repte d'un bon servei de banda ampla d'Internet

dilluns 19 octubre 2015

Arran de la participació de la Presidenta, M. Carme Freixa, al programa La Tribu de Catalunya Ràdio, una breu reflexió:

La banda ampla d’accés a Internet, avui al 2015, s’ha convertit en pràcticament un servei bàsic per a la vida diària de les persones. L’ús de telèfons mòbils, smartphones, tablets i ordinadors està tan estès per a totes les edats, espais i situacions que no poder accedir al núvol suposa quedar relegat a ser un ciutadà de segona o tercera.

Certament fa 15-20 anys, que la tecnologia ha avançat de manera estratosfèrica però també des de les administracions públiques s’han fet inversions mil·lionàries per suplir el que les operadores no proveïen. Tot i l’esforç el país encara té punts foscos, sobretot quan se surt del teixit urbà, que cal solucionar.

Els micropobles, per la seva ubicació geogràfica i pel seu hàbitat disseminat, són uns dels grans afectats d’aquests serveis deficients o nuls, en alguns casos, que si es deixen de la mà de les empreses privades mai solucionaran aquestes mancances.

Problemàtiques que es pateixen:

1) Manca d’oferta dels grans operadors privats d’Internet i, sobretot, manca de competència per poder triar.

Quan això passa, a part de la pressió que des dels ajuntaments es fa, hi ha solucions col·laboratives veïnals com és el cas d’Argençola, on explica el seu alcalde Toni Lloret que ha aconseguit dotar 3/4 parts del terme municipal amb xarxa de dades i veu via wifi. Això gràcies a la confluència de voluntats de: a) alguns ciutadans que hi han posat mitjans materials -espais on instal·lar nodes-, b) la fundació 'Guifi.net' -ara convertida en l'empresa 'Iguana'- i c) l'ajuntament d'Argençola. Ha estat l'única forma efectiva per a tenir aquest servei. La valoració és molt positiva.

En altres casos, s’ha aconseguit que la Generalitat, sovint amb cofinançament municipal, instal·lés torres lliures on els operadors poden ubicar els seus equips, encara que no sempre ho han volgut fer.

2) Quan arriba algun servei, no s’acompleixen les prestacions del servei ofertes i ,les tarifes, per tant, són abusives.

A la Torre de Fontaubella (Priorat) des de l’ajuntament fan constar que l'ADSL arriba amb moltes dificultats, escasamente 1 mega, no hi ha possibilitats d'augmentar aquesta velocitat ni tampoc de connectar-se a TV ni altres paquets dels que ofereixen les companyies de telefonia. També tenim el problema de la cobertura de telefonia mòbil que no n'hi ha en cap de les companyies.
A Vilamacolum, l’Ajuntament explica que la majoria de persones tenen contractat un servei d'Adsl amb Telefónica, o altres companyies de telefonia. El servei és extremadament lent, no tenen l’opció de connectar-se a la fibra òptica perquè el cablejat no arriba, la cobertura dins les cases (de parets amples perquè són construccions antigues) és patètica, la velocitat és com a màxim de 3MB (això els dies que no bufa tramuntana i no hi ha gaire saturació) però normalment arriben 0,5MB tot i estar abonats a ofertes que ens venen una velocitat de fins a 10MB! Massa sovint a un preu molt exagerat comparat amb el servei que es rep. A més cal tenir present que s’està més aïllat, no es té ni una quarta part de les infraestructures que tenen a les ciutats (locals/bars amb wifi gratuït, biblioteques, centres educatius, hospitals, comissaries .... ) per poder accedir a les xarxes o arribar a comunicar-nos per internet, d’aquí que convindria tenir el mateix o millor servei que el que hi ha en les grans ciutats.

3) No hi ha manteniment a moltes infraestructures, sobretot telefonia
fixa que estan antiquades i en mal estat.


A Vallfogona de Ripollès: hi ha interferències entre les línies fixes de varis abonats, d’altres quan plou es queden sense telèfon i els han de trucar per activar-lo, hi ha caixes obertes i mal penjades i pals torts amb el fil tan en precari que si fa una tempesta es trenca.
També a Vilamacolum denuncien un manteniment inexistent que hi ha de les xarxes de cablejat telefònic en municipis com el nostre, on es pot observar un tramat de cables que creuen els carrers desordenadament, pals de fusta corcats, fils que pengen des de fa anys, ....

4) Descoordinació i poca comunicació de projectes supramunicipals/a
nivell català que fan que de vegades hi hagi varis serveis contractats i també que n’arriben però només són per qui els ha contractat específicament.


A Alpens, hi ha instal·lació de fibra òptica al municipi però és propietat de telefònica, ja que la va portar fins al consultori mèdic per un conveni amb Catsalut. S'ha demanat més d'una vegada de poder instal·lar també fibra a l'ajuntament, ja que passa per davant la façana, però la resposta és que cal portar una fibra nova des del poble més pròxim significant això un augment de pressupost inassumible i una ineficàcia clara.
Des de Vallfogona de Ripollès, davant el projecte de fer arribar fibra òptica a totes les escoles del país, s’ha contactat amb Movistar a fi que el cable pogués ser més gruixut i donar servei a tot el nucli urbà però han contestant que això no és possible perquè el concurs del Departament d’Ensenyament no ho inclou. Per altra banda, en l’edifici de l’ajuntament hi ha dues connexions diferents d’Iberbanda una pel dispensari i una altra pel jutjat de pau que evidentment l’Ajuntament no pot fer servir i ha de tenir-ne una tercera!

5) Implicació i inversió a nivell local per poder disposar d’infraestructures i serveis (sobretot en telefonia mòbil) perquè les
companyies ofereixen solucions deficients.


A Argençola, la cobertura de mòbil només és acceptable a la meitat del terme municipal amb la companyia Movistar i gràcies a que l'ajuntament proporciona espai per a repetidors i l'electricitat. La cobertura de la resta de companyies és anecdòtica.
Un exemple de com el servei que s’ofereix no sembla del segle XXI és a Alpens i els municipis del seu voltant, on l’antena de telecomunicacions de Movistar, ubicada dalt d'una muntanya que dona cobertura a la zona de 3 municipis, és una instal·lació que s'alimenta amb un motor de gas-oil, i sovint s'acaba el combustible i, per tant, s’està uns dies sense cobertura. No s’entén que avui dia no sàpiguen controlar el consum de gas-oil per preveure quan se'ls acaba. Normalment sol passar cap a finals de setmana o dies festius, i per tant, quan hi ha més gent de turisme i al municipi es queda sense cobertura.

Conseqüències. Pels als ciutadans no disposar d’internet de qualitat suposa estar desconnectat del món actual. De manera concreta, fa perdre oportunitats de negoci i d’activitat econòmica, ja que:

- els comerços no poden tenir TPV per fer cobraments amb targeta (cal tenir en compte que en els micropobles no hi ha caixers automàtics!),

-no es poden fer gestions telemàtiques de cap tipus i,

-molt menys, teletreballar que és una bona oportunitat per augmentar població en establir-se famílies joves als municipis.

D’aquí la necessitat de reivindicar constantment que, com diuen des de Vilamacolum, els pobles més petits i més allunyats de la capital tenim més necessitats i per tant les inversions en noves tecnologies haurien d'estar més concentrades en les zones rurals.

Necessitem un país amb veritable EQUILIBRI TERRITORIAL per als que hi vivim i també per als que poden venir-hi esporàdicament. Per articular i fer arribar aquestes mancances i necessitats als centres de decisió política i també en la implantació de solucions reals, els ajuntaments dels micropobles són una eina fonamental reconeguda per la llei que cap habitant pot deixar que suprimeixen en nom de l’eficiència!

M. Carme Freixa
Presidenta de l'Associació de Micropobles de Catalunya

Podeu tornar a escoltar "Les zones fosques d'Internet" del programa La Tribu de Catalunya Ràdio clicant aquí.